Andrea Fuentes, Ona Carbonell i l’equip olímpic de natació sincronitzada

Amb els Jocs Olímpics de Londres comença una nova etapa per a les sirenes espanyoles en què toca tornar a competir amb països com la Xina i Rússia. S’han entrenat molt i no pensen tornar a casa sense medalla. Sort, campiones!

text MARÍA LEACH, fotos JORDI TOST i FERRAN SÁNCHEZ, vestuari DOLORES CORTÉS

Pel camí obert per la ja exnedadora Gemma Mengual arriba un grup de joves sirenes a la selecció espanyola de natació sincronitzada liderat per Andrea Fuentes. S’entrenen sis dies a la setmana, deu hores diàries, amb la mateixa devoció amb què xatejen pel WhatsApp i comenten el gloss que millor els queda als seus llavis. La mitjana d’edat d’aquest equip és de 22 anys, però no us deixeu enganyar: el que els falta d’experiència, els sobra d’il·lusió i passió pel seu esport favorit. Governades per la innovadora coach Anna Tarrés, tenen un lema gravat a foc: màxima exigència i qualitat per aconseguir l’excel·lència.

Andrea i Ona, heu guanyat la plata als Europeus d’Holanda, un bon auguri per als Jocs?
AF: Tot i que no hi havia ni l’equip xinès ni el canadenc –els nostres principals rivals a Londres– és un bon auguri en el sentit que ens ha servit per aprendre i fer un pas endavant. Crec que hem crescut.
OC: Sí. Era un dels passos més importants que teníem abans dels Jocs. Una competició difícil i dura perquè participàvem en moltes proves i era molt llarga, però ha anat molt bé. N’estem satisfetes.

Quin és el vostre objectiu a Londres? Per superar la Xina s’ha d’intentar guanyar Rússia?
AF: Sempre s’ha d’apuntar al més alt possible. L’objectiu principal és guanyar les xinesses intentant aproximar-nos tant com puguem a les russes.
OC: Volem una medalla! Somniem amb l’or, però, si toquem de peus a terra, un bronze també seria increïble, el nostre primer podi com a duo.

Què tenen les russes que són tan bones?
OC: Que són 20.000 llicències o més i aquí en som 400. Tenen molt més per escollir, és a dir, totes són perfectes quant a cos, flexibilitat, flotabilitat…

Què teniu vosaltres que no tenen les russes?
AF: Que som molt més salades! Les coreografi es originals i l’expressió artística són el nostre punt fort. Tenim el públic molt més a la butxaca.

Heu de cuidar molt el que mengeu?
OC: Uns especialitstes han calculat els percentatges de proteïnes, greixos, hidrats de carboni… que cadascuna de nosaltres ha d’ingerir diàriament.
AF: És la manera d’aconseguir que la teva energia et doni el màxim d’efi ciència. A més, la sincro és un esport on també compta molt l’estètica. Et cuides perquè quedi bé la coreografi a. Ens hem d’intentar assemblar el màxim possible.

Ara que queden dos mesos per a Londres, com esteu, com us sentiu… ja hi ha nervis?
AF: Nervis encara no, però sí que hi vas centrant cada cop més l’atenció. En el meu cas, com més s’apropen els Jocs, més motivada em sento.
OC: Jo tinc ganes que arribin ja, perquè fa molt que hi treballem al màxim i cada cop és més dur.

Com ho viu la vostra família?
AF: Els meus pares estan contents i em recolzen moralment en tot el que faig. Es preocupen quan són moments durs i s’alegren en els moments de triomf.
OC: Els meus ja han viscut un abans dels Jocs, perquè em vaig quedar a les portes de Pequín i ho vaig passar fatal… quasi deixo la sincro. Ara, com jo, estan molt contents, esperant el fruit de tant esforç.

L’esport de vegades és ingrat…
AF: Quan ho dónes tot i no aconsegueixes el que vols, et frustra. A l’esport pots apostar-ho tot a una mà i no guanyar-la. Però, al fi nal, si treballes molt cada dia, obtens el que vols, encara que triguis tota una vida.

Què és el més dur d’aquest esport?
AF: Físicament, aguantar l’apnea, ja que fa que l’àcid làctic pugi molt, que és com una sensació de paràlisi muscular molt desagradable, provocada per la falta d’oxigen. Això és molt dur.
OC: La competició és molt exigent, però el dia a dia, superar-te sempre una mica més, també. Quan el cap en vol més, però el cos no et segueix… Uf!

L’esforç psicològic també és enorme.
AF: El pitjor és quan el cap deixa de voler. Quan tinc la ment destrossada i em desmoralitzo, que passa poques vegades, però pot passar, per mi és quan realment és difícil. Llavors has de dir: tornem-hi!

I amb què gaudiu més? Què té aquest esport que ho doneu tot per ell?
OC: La part artística. Quan el públic gaudeix i s’emociona amb el que estàs fent, per mi és el millor. A més, veure que el treball serveix i que pots rendir com tu vols a la competició, és molt gratifi cant.
AF: I també sentir que realment estàs ballant a l’aigua amb la música. Quan ho aconsegueixo, m’encanta. I les vivències increïbles amb l’equip en moments durs, agradables, de riure, de plorar… tot el ventall de sentiments estan maximitzats en l’esport.

Què li cal a una nedadora sincronitzada?
AF: Hem descobert que el treball mata el talent. Pots tenir un gran do, però, si no tens el coco bé, no serveix de res. Això, a nivell psíquic. I a nivell físic: cal comptar amb un equilibri perfecte entre força i flexibilitat.
OC: El cap és clau, perquè és un esport molt dur i sovint et pots desmoralitzar i llençar la tovallola. Tot i que una mica de talent has de tenir. No és fàcil ser a l’aigua i fer el que fem. Si tens talent i coco, arribaràs a campiona del món!

Com vau conèixer la sincro?
AF: Als 9 anys, l’Anna Tarrés va venir a la meva escola a explicar-nos aquest esport i reclutar nenes per apuntar-se al club on ella entrenava, i amb la meva germana iuna amiga ens hi vam animar.
OC: Jo feia gimnàstica rítmica i m’agradava molt el ball i l’aigua. A Menorca, als estius, em passava mil hores en remull. Quan vaig conèixer aquest esport, vaig pensar que era la barreja perfecta. I així, amb 10 anys, vaig començar a entrenar-me.

Andrea, tu vas començar el 1992, i l’Ona, el 2000. Has viscut el creixement d’aquest esport!
AF: Ha sigut una sort viure-ho. Estic molt contenta i molt agraïda a la Gemma Mengual per haver fet famosa la sincro aquí. Ens ha fet un gran favor, ja que moltes noies s’hi han apuntat gràcies a això.

Què és el millor de ser a l’aigua?
AF: La ingravidesa, notar que el meu cos no pesa.
OC: M’agrada perquè pots escapar-te de la realitat. Sota l’aigua hi ha un altre món. I quan ja no pots més, t’hi submergeixes i desconnectes.

Què us evoca el nom de Gemma Mengual?
AF: A mi, bellesa i fluïdesa. Ser la seva parella va ser una sort. Li dec molt.
OC: És la icona d’aquest esport. He après moltíssim d’ella i de l’Andrea. La Gemma va aportar tota la part artística i de sentiment a la sincro, i és admirable.

Sempre es pot arribar més enllà?
AF: Sí. Quan trobis un límit, pensa que no és un límit perquè sempre es pot trencar.
OC: Has de tenir confi ança en tu mateix, perquè sempre hi haurà moments difícils i adversitats que semblaran impossibles, però que després les superaràs. Pots fer més del que tu creus.

8 sirenes olímpiques

ANDREA FUENTES “Andrew” 29 anys, Barcelona
Capitana i guia de l’equip olímpic, els de Londres seran els seus tercers Jocs. Ha començat moltes carreres i ara estudia sociologia.

ONA CARBONELL “Carbo” 22 anys, Barcelona
Són els seus primers Jocs després de quedar-se a les portes a Pequín. Està estudiant disseny de moda.

ALBA CABELLO “Albo” 26 anys, Madrid
És una de les veteranes: fa set anys que s’entrena a l’equip i ja va participar a Pequín. Estudia INEFC i gestió administrativa.

THAIS HENRÍQUEZ “Thaison” 29 anys, Las Palmas de Gran Canària
Va començar amb la selecció el 2005 i el 2008 va competir a Pequín. No pot viure sense la sincro. Estudia INEFC i dret.

CLARA BASIANA “Clara” 21 anys, Barcelona
Fa tres anys que forma part de la selecció. Estudia periodisme i li agrada veure tot el que es pot arribar a aconseguir amb esforç i constància.

PAULA KLAMBURG “Klam” 22 anys, Barcelona
Diu que a dintre l’aigua és molt feliç. Estudia disseny. Aquests seran els seus primers Jocs.

MARGALIDA CRESPÍ “Margot” 21 anys, Palma de Mallorca
Es mor de ganes de gaudir per primer cop de l’experiència olímpica. Va entrar al CAR fa 5 anys. Estudia educació primària.

IRENE MONTRUCCHIO “Ire” 20 anys, Barcelona
Londres serà la seva estrena olímpica. Va començar a nedar amb 6 anys i en fa tres que és a l’equip d’Anna Tarrés. Estudia farmàcia.

Anna Tarrés
Seleccionadora espanyola de natació sincronitzada

“UN EQUIP TAN JOVE T’IMPREGNA D’IL·LUSIÓ“

Com et sents vers Londres? Seran uns Jocs molt diferents i interessants. L’equip és més jove i hem de tornar a competir amb els grans. L’avantatge de treballar amb la joventut és que et quedes impregnat de la seva passió i il·lusió.
Com s’arriba al cim?
Amb esforç, feina, disciplina, responsabilitat, voluntat de millora i constància! Només somniant amb el 20 podràs assolir el 10.
Quin és el punt fort de l’equip?
Hem descobert que som molt bones en la part creativa i ho intentem esprémer al màxim sorprenent amb la coreografi a, la música, els banyadors….
Què destacaries de la parella Andrea-Ona?
Gran capacitat de treball, visió per millorar, respecte, complicitat… Estan en el procés d’aprendre a treballar juntes. Una aporta la veterania i l’altra la joventut.
L’Andrea és ara la guia. Com la veus?
És una persona empàtica, compromesa i solidària, amb unes ganes boges de compartir el que sap. Viu per a l’esport.
Trobaràs a faltar la Gemma?
La Gemma ha estat la millor esportista de sincronitzada i suposo que ho serà durant temps. Ha estat un plaer veure com tot el que jo m’imaginava ella ho traslladava dins de l’aigua.

Anuncis

3 responses

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: