Bibiana Ballbé, una iogui al DiR

Anar al YogaOne almenys un cop a la setmana ha esdevingut sagrat per a la periodista Bibiana Ballbé, que ha descobert en aquesta disciplina mil.lenària un oasi on aturar la seva frenètica activitat laboral i retrobar-se amb el cos i la ment.

text MARÍA LEACH, fotos JORDI TOST, vestuari DIESEL, LE COQ SPORTIF, maquillatge i perruqueria VICTOR BARRAGÁN per a CEBADO L’ILLA DIAGONAL

Una amiga li va recomanar el ioga, però la Bibiana no trobava mai el moment de provar-lo. Li semblava una utopia que algú tan atrafegat i social com ella pogués arribar a oblidar-se de tot i concentrar-se només en la pròpia respiració. Quan per fi es va animar, li va caldre només una classe per saber que tornaria a fer-ne, i tan sovint com fos possible. Ara, un any després, quedem amb la Bibiana al YogaOne, el centre de ioga del DiR, perquè ens parli dels projectes que té per al nou curs i ens expliqui la rutina d’entrenament que segueix.

Ja s’estrena la nova temporada del Bestiari… Què més tens entre mans?
Exacte, estrenem la tercera temporada del Bestiari Il·lustrat amb la Martina Klein. Paral·lelament, estaré a Els matins de TV3, on faré dues seccions noves, i també a Catalunya Ràdio i a Rac 1. Al diari Ara continuo escrivint les contres i també una nova col·laboració els diumenges. I alguna cosa més que encara no et puc confirmar…

Sempre has fet esport?
De petita feia gimnàstica esportiva. M’entrenava tres dies a la setmana i anava a competicions. També he fet ballet tota la vida. Fins que vaig deixar l’esport de competició perquè ja m’hi havia de dedicar més professionalment i, en el cas de la dansa, em vaig fer mal a un peu quan feia puntes i ja no vaig poder seguir.

T’havies apuntat algun cop a un gimnàs?
Vaig estar bastants anys apuntada a gimnasos als quals no anava mai. Després, vaig començar a jugar a tenis els caps de setmana però a nivell molt d’aficionat. I no va ser fins que em vaig fer més gran que em va agafar per la piscina. La natació em va convèncer i em vaig enganxar a aquest esport. L’aigua m’agrada molt.  

“Surto de ioga
amb una serenitat
que fa que vulgui tornar-hi”.

I al ioga, com és que t’hi vas enganxar?
Doncs, mira, ha estat un fet totalment imprevisible. Tothom que em coneix ho sap: no hi ha dues coses més diferents que la Bibiana i el ioga.

Home, és que ets moguda!
Com que jo visc de manera accelerada i el ioga et demana parar, no pensava mai que m’arribés a agradar tant com m’ha agradat. Però precisament per això, a la vegada, quan arribo a la classe, sé que estaré una hora desconnectant de tot plegat, forçant-me una mica a baixar revolucions, i surto d’aquí amb un estat d’ànim i una serenitat que em fan tornar-hi. Trobo que aquest és el secret del ioga. Fa que ho necessitis.

Què més t’ha aportat el ioga?
A part de la bona sensació que et deixa, també observes altres canvis. Descobreixes que tens músculs que ni sabies i parts del cos que estaven amagades… Treballes des del dit petit del peu fins a l’últim cabell del cap. Et mous tota. Amb la pràctica, veus que el cos et canvia, que va agafant una forma que, sense ser massa exagerada, et queda molt fibrat. També és clau per parar i deixar de pensar. Va molt bé quan tens molta feina perquè et fa desconnectar i retrobar-te amb el cos. A ser aquí i ara.

Però tu toleres bastant bé l’estrès, oi?
No sé si el tolero bé o és que el necessito. La relació que tinc amb l’estrès té dues lectures. He après a viure amb ell, però quan passo dos dies de més tranquil·litat, tinc la necessitat de tornar a l’acció.

Quina rutina segueixes?
Sóc poc de rutines. No sé mai què faré el dia següent i canvio constantment de plans. L’únic dia sagrat són els dilluns a la tarda per fer ioga. A més, intento venir els divendres al migdia. I, quan puc, encaixo una altra classe els dimecres. Però passa poc.

“Amb la pràctica,
veus que el cos et canvia,
que agafa forma
i es fibra”

Vigiles la dieta?
Sí. Fins ara em guiava pel que em venia de gust, però potser no era el més sa. Una nutricionista em va explicar què ha de tenir cada àpat per ser complet: hidrats de carboni, proteïnes, vegetals… I ara intento seguir aquesta base. Quan portes un ritme tan bèstia com el meu, t’has d’alimentar bé. Has de tenir energia per al cos i per al cap. I ho noto!  

T’agraden els massatges, tractaments…?
Cada dues setmanes o tres em faig un massatge. M’agraden molt els forts, com el shiatsu o els fisioterapèutics. És un moment que t’obligues a no fer res. Estàs una hora sotmesa al silenci.

Gaudeixes cuidant-te?
Sí, i cada cop més. He entès els beneficis que aporta fer exercici, menjar bé… Si segueixes uns bons hàbits de vida, el cos te’ls acaba demanant perquè rendeix millor i, al final, ets més feliç. Potser, gràcies al ioga, he pres consciència de tot això. •

L’ANÈCDOTA DEL MÒBIL
La Bibiana és una dona sol·licitada. D’això no hi ha dubte. Si durant la sessió de fotos no li sona el mòbil vint-i-cinc cops, no li sona cap. Un dia, tal com ella mateixa confessa, fins i tot li va sonar el mòbil a classe de ioga: “No havia pogut guardar la bossa a la taquilla i em vaig descuidar de silenciar-lo. Quin mala estona vaig passar!”, riu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: